Grups d'investigació i empreses de la Comunitat Valenciana reflexionen sobre els desafiaments de la descarbonització en la indústria ceràmica en Innotransfer

Espaitec, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat Jaume I de Castelló, ha organitzat la jornada «Innotransfer: Desafiaments de la descarbonització en el sector ceràmic» on la seua indústria i l'entorn acadèmic de la Comunitat Valenciana han reflexionat sobre els reptes als quals s'enfronten en l'àmbit de la descarbonització a causa de la necessària reducció, eliminació i neutralització d'emissions de CO₂, recolzades per Llei Europea del Clima, i Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana; i sobre la importància de la transferència de coneixement universitat-empresa per a continuar millorant processos productius i incrementar l'eficiència energètica del sector.

En la inauguració de la jornada, que ha sigut conduïda per la directora de màrqueting de Difiere Tendències, Judith Llorens, han intervingut el vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica de la Universitat Jaume I, David Cabedo Semper, i el vicepresident executiu de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche.

Cabedo ha destacat que «els parcs científics són agents clau dins del sistema valencià d'innovació, amb la presentació en 2022, mitjançant la iniciativa Innotransfer, de 32 reptes al programa i 65 solucions». Per part seua, García Reche, ha indicat que «tenim una comunitat científica de primer nivell i l'única forma que les empreses de la Comunitat Valenciana cresquen en grandària és augmentant el seu valor afegit, i aconseguint més diversitat d'empreses en diferents sectors. La indústria ceràmica ha d'apostar per la descarbonització i aquesta jornada d'Innotransfer pot ajudar a escometre aquest procés».

La sessió s'ha iniciat amb la ponència del membre del Comité Estratègic Innovació Especialitzat en descarbonització de l'AVI, i professor de la Universitat Jaume I, Eliseo Monfort, qui ha detallat durant la seua presentació que «l'objectiu principal del Comité Estratègic d'Innovació Especialitzat en Descarbonització de l'AVI és aportar solucions innovadores per als reptes establits com a prioritaris, i definir les accions necessàries per a accelerar la seua implementació en la Comunitat Valenciana». També ha afegit que «els quatre principals reptes de l'AVI en aquesta matèria són la substitució de combustibles fòssils en la producció i ús de l'energia; millora de l'eficiència energètica en processos productius i mobilitat; incrementar l'emmagatzematge i gestió de l'energia; i el foment de les matèries primeres alternatives i de l'economia circular per a la reducció i captura de les emissions de CO₂».

A continuació ha intervingut la responsable de l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER), Victoria Zaera, qui ha ressaltat que «hem reduït un 8% el consum d'electricitat per a fabricar un metre de taulell». La ponent ha subratllat que «el sector està compromés amb la transició energètica i estem buscant vies que permeten aconseguir la descarbonització en els termes que s'han establit en l'àmbit europeu, ja que la descarbonització ha de permetre que l'economia siga competitiva i justa, per a això, hem de trobar l'equilibri». Finalment ha indicat que «s'han de compassar els terminis i els objectius. S'han marcat uns objectius de reducció d'emissions que per a sectors com el ceràmic són difícilment complibles a causa de la falta de tecnologies que ens permeten aconseguir-los».

Seguidament la investigadora de l'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE), Ana Mezquita, ha ressaltat que «sense una implantació de les noves tecnologies, tindrem un marge de reducció d'emissions de CO2 xicotet respecte a altres moments als quals s'ha enfrontat la indústria ceràmica». Mesquita ha exposat diversos projectes d'investigació centrats en l'estudi i aplicació de noves tecnologies per a abordar la transició energètica del sector ceràmic, encaminat cap a un escenari de baixes emissions de CO₂ com CerOh Strategies!, Hidroker i Energètic, estudi de les diferents opcions de la indústria ceràmica per a adaptar el seu procés de fabricació al futur escenari de baix en carboni plantejat per als pròxims anys.

La jornada ha continuat amb l'investigador de l'UJI del Grup d'Energia i Materials Avançats de l'INAM, Francisco Fabregat, qui ha ressaltat en la seua exposició que «mentre continuem cremant combustibles fòssils, els índexs de CO2 continuaran pujant i contribuint al canvi climàtic», i ha afegit que «quan passem l'hidrogen a líquid, el canvi és total, facilitant el transport i amb un emmagatzematge a cost zero». Seguidament la investigadora del Grup de Semiconductors Avançats de l'INAM, Eva Barea, ha assenyalat que «està demostrat que amb els nanocristals de perovskita amb halur metàl·lic podem reduir el CO₂, i mitjançant diferents mètodes de síntesis de la perovskita, podrem aconseguir que tinga uns nivells energètics determinats i facen una reacció fotocatalítica concreta».
L'esdeveniment ha avançat amb la intervenció del fundador de l'empresa spin off 2D-Match i investigador distingit per la Universitat de València, Gonzalo Abellán, qui ha destacat que «tenim una indústria que funciona com un tir, però que es veurà sotmesa a un mur, podent passar amb èxit o desaparéixer. La solució a la problemàtica energètica dependrà de la localització». A continuació la investigadora del grup d'Enginyeria Química i Tecnologia de Materials (Chemtech) i col·laboradora de l'empresa Gestió d'Ecosistemes Agrícoles (GEA), Carolina Clausell, ha destacat durant la seua presentació que «el tractament de l'A2 millora el metabolisme vegetal en condicions d'estrés i augmenta la supervivència de la planta en condicions de canvi climàtic», i ha afegit que «l'efecte de l'A2 en condicions òptimes, millora l'eficiència hídrica i la taxa fotosintètica i incrementa la fixació de CO₂».
Finalment el director d'Espaitec i gerent de la Fundació General de la Universitat Jaume I, Juan A. Bertolín, ha presentat la plataforma de reptes del programa Innotransfer i ha agraït als participants, presencials i en línia, el seu interés en la jornada i els ha animat ha seguit les evolucions del programa.

INNOTRANSFER
Innotransfer és una iniciativa multisectorial d'innovació oberta i gestió col·lectiva que té com a fi promoure el procés de la transferència de coneixement i tecnologia dels grups d'investigació de les universitats públiques de Comunitat Valenciana a l'ecosistema empresarial del nostre territori en sectors econòmics clau com a hàbitat sostenible; agroalimentació; mobilitat sostenible i automoció; tecnologies habilitadores; salut; infraestructures; i turisme intel·ligent, pilotat pels parcs científics i tecnològics de la Comunitat Valenciana i en el qual participen també les principals associacions empresarials i la xarxa d'Instituts Tecnològics REDIT sent finançat per l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI). El pròxim 22 de juny Innotransfer abordarà els reptes de transformació urbana de l'Ajuntament de València, jornada que organitza per la Ciutat de la Innovació de la Universitat Politècnica de València.