Dos grups de l’Institut de Materials Avançats i els grups «Investigació i Desenvolupament Ecològics» i «Òptica» de Castelló de la Universitat Jaume I han aconseguit més de mig milió d’euros per a desenvolupar dos projectes en l’àrea de materials avançats, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea-Next Generation EU.
La Generalitat Valenciana havia convocat, a través de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, aquestes subvencions amb la finalitat de consolidar l’activitat de l’àrea, donar suport al lideratge científic en línies estratègiques i fomentar sinergies entre centres d’investigació, empreses i centres tecnològics per a accelerar la innovació i el desenvolupament tecnològic.
El projecte «Cèl·lules solars sostenibles d’alt rendiment i estabilitat basades en perovskites híbrides impreses (Print-P)», coordinat per Iván Mora Seró del grup Semiconductors Avançats de l’INAM i Rosario Vidal Nadal del Grup GID - Investigació i Desenvolupament Ecològics, que també compta amb els investigadors Eva M. Barea, Beatriz Julián, Juan Ignacio Climente, Víctor Sans i Sofía Masi, estudiarà les propietats fonamentals de les cèl·lules solars basades en perovskites híbrides d’halur per a resoldre tres dels problemes que frenen la seua expansió tecnològica (estabilitat, toxicitat i escalat). Això permetrà desenvolupar sistemes fotovoltaics per a aplicacions que actualment són inviables per a les cèl·lules solars de silici estàndard, com ara dispositius semitransparents o flexibles de captació d’energia solar.
Print-P està orientat a aplicacions específiques per a aprofitar al màxim les diferents escales i les especials propietats de les perovskites d’halur. Abasta des de la investigació fonamental en materials fins a l’aplicació d’aquests materials en cèl·lules solars eficients i estables, però també sostenibles, el que s’aconseguirà mitjançant una avaluació sistemàtica del cicle de vida i el desenvolupament de protocols de refabricació i reciclatge.
En l’estudi participa personal investigador de l’Institut de Materials de la Universitat de València i d’altres comunitats autònomes com Catalunya, Madrid, el País Basc i Aragó, així com quatre centres tecnològics: CIM-UPC (Catalunya), CIEMAT (Madrid) i dos de la Comunitat Valenciana: AIMPLAS i AIDIMME.
Print-P treballarà en coordinació amb el projecte SuPer de la Universitat de València (aprovat en la mateixa convocatòria) amb la creació d’una plataforma per a l’estudi avançat de les perovskites d’halur. En l'estudi s’aplicaran mètodes de fabricació ecològics amb un enfocament d’economia circular que resultaran clau per a impulsar el desenvolupament de prototips de cèl·lules solars de perovskita.
L’estudi «Memristors 2-dimensionals de perovskita per a visió intel·ligent de computació neuromòrfica superficial (NeurovisionM)», coordinat per Antonio Guerrero Castillejo i Juan Bisquert del grup Investigació de Materials i Sistemes Actius de l’INAM, amb la participació també del Grup de Recerca d’Òptica de Castelló (GROC), té com a principal objectiu la creació d’una mena d’ull artificial què, amb detectors de perovskita i un circuit electrònic, mostre una resposta similar a la d’un ull humà, on les cèl·lules nervioses donen una resposta immediata davant certs impulsos com, per exemple, els que controlen la visió binocular.
Aquest sistema de percepció visual artificial (retina artificial autoalimentada) podria habilitar funcions neuromòrfiques com l’aprenentatge, la memorització o el reconeixement adaptable a l’entorn per la seua implantació en la pròxima generació robòtica i electrònica sensorial. Per això, es crearà un dispositiu de disseny que detecte la llum i processe el senyal elèctric per a emular les funcionalitats visuals biològiques.
L’equip investigador explorarà les noves propietats iòniques i electròniques de les perovskites d’halur 2-dimensionals per la creació de superfícies cognitives en la computació superficial neuromòrfica de pròxima generació, en què el sensor incorpora el preprocessament de dades per a la funcionalitat requerida. Contempla el disseny de dispositius òptics flexibles, inspirats en ulls naturals que, amb elements òptics tant fixes com programables, permetran avaluar i optimitzar les prestacions de la retina en distintes configuracions.
NeurovisionM serà desenvolupat per un equip interdisciplinari integrat per dos grups d’investigació. El Grup GAME s’ocuparà de la fabricació de materials i la caracterització elèctrica i neuromòrfica, així com de la gestió i coordinació. El Grup GROC s’encarrega del disseny i integració dels sistemes òptics en la retina artificial. La recerca es desenvoluparà en coordinació amb un altre projecte de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València i cooperarà amb personal investigador de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, l’Institut Català d’Investigacions en Química i la Universitat Autònoma de Barcelona.
